Feliz Navidad 2012

Este año no es que vaya a ser poco original, sino nada original. Así que para felicitar la Navidad ahí van:
1º Un video de interpretación de ThePianoGuys
2º El poema que ha escrito un colega sacerdote (el Padre José M.) como felicitación.
Espero que les gusten.¡Feliz Navidad!

Torna Nadal i torno a escriure tard

i aquest any potser escric més fosc

(no és cosa de la tinta) i més fred

(i creieu-me que avui fa un sol que enamora).

No sé si és qüestió de llum o de temperatura,

però tinc por que aquest any

se’m clivellin als llavis les paraules

en anunciar la pau aquí i la Glòria in excelsis.

Només sé que ha nascut un infant

digne en sa petitesa de l’homenatge adult

i que cal donar gràcies.

Només sé que aquest Déu de Betlem

és de la nostra pasta

i que cal donar gràcies.

Només sé que es expressament pro nobis

(que voldria dir “per tots” si fóssim més autèntics)

i que cal donar gràcies.

Si ens miréssim als ulls amb ulleres d'amor

o en escoltéssim atents com si ens hi fos la vida,

potser descobriríem, més enllà d'edats i d'aixoplucs,

de les manies pròpies, de les queixes i les culpes alienes,

d'elaborar projectes i esmunyir-se dels fracassos,

de xifres i ruletes, d’adduir males sorts,

d'alçar les veus, les raons, les banderes,

més enllà del menyspreu venjatiu i dels adéus amargs,

d’empassar-nos notícies per combatre el silenci,

potser descobriríem, -Nadal ens ho recorda

amb el seu rebombori de llums i sentiments-,

fins a quin punt som tots, eufòrics o amargats,

terriblement golafres de la vida.

Tots nosaltres, tu i jo, totes aquestes

ànimes en pena o en disbauxa que ens envolten,

coneguts o estrangers, de fiar o de fugir,

-Nadal ens ho recorda amb aquest nen en una menjadora,

amb aquest nen sagrat que plora totes les respostes-,

som com petits nadons acabats d'infantar,

i tot allò que fem i repetim i ometem i callem i diem

no és més que somicar inacabablement,

no és més que (així és el viure humà)

pidolar ser estimats.

Que tingueu Bon Nadal

i gràcies infinites

que és el que val.

Así no, Monseñor Taltavull, así no

Así no, Monseñor Taltavull, así no. Esa manera de distribuir la comunión bajo las dos especies, haciendo la intinción en el cáliz el mismo comulgante está expresamente desautorizada por la Instrucción Redemptionis Sacramentum en sus números 103 y 104.  Ya sabemos que es usted un Obispo moderno y bondadoso, al que no le gusta hacer feos a la gente, un Obispo inculturado, una cara amable de una Iglesia jerárquica a veces malcarada. Pero permitir irregularidades litúrgicas no es el camino. Esto se hizo en la Asamblea Diocesana de Barcelona del movimiento Vida Creixent. Y no debió hacerse. Entre otras cosas porque luego los sufridos peones de las parroquias, cuando intentamos hacer entender a la gente el porqué no hacemos ciertos experimentos, nos dicen que con Su Excelencia se hizo y fue muy guay y muy hermoso. Hay que joderse.

Esto de la Asamblea diocesana de VC sólo tiene dos explicaciones. O bien Su Excelencia no conoce las normas, lo cual sería inexcusable porque estamos hablando de algo tan importante como la distribución de la santa comunión. O bien Su Excelencia se dejó manejar por el tándem formado por el consiliario Mossén Bada y el diácono permanente Arribas. Mala cosa cuando todo un Obispo cede ante un párroco que debería estar ya jubilado o ante un diácono que sabe de liturgia lo mismo que de todo lo demás. Con todo el respeto, así no, Monseñor Taltavull, a no ser que lo que usted deliberadamente pretenda sea la inamovilidad como auxiliar de Barcelona hasta la jubilación y hacer la misma carrera que su antecesor buonanima Monseñor Carrera. 

(La foto está tomada de Ressó, boletín de Vida Creixent. Me lo pasó velozmente una feligresa para demostrarme que yo era un "carca").