domingo, 18 de septiembre de 2011

Forcadéeeees (Un cover particular)

Esta, pese al tiempo que llevaba en You Tube, ha sido por estos pagos catalanes como la canción del verano que se acaba gracias al uso patriarcal de Jordi Pujol:




¿Qué queréis? Tengo ganas de empezar el curso de buen humor, disculpadle esta irreverencia nada malintencionada a este Outsider (ay, modestia aparte, qué eminencia perdió el mundo de la farándula cuando dejé el siglo):

Forcadéeeees

Jo que en lloc de la senyera

porto sempre la bandera

amb la creu de Borgonya ben llampant.

Jo que tinc una erecció quan sento Rouco Varela

que és d’Espanya el gran cardenal.

Jo que trio sacerdots del Lumen Dei per fer els meus exercicis

espirituals.

Jo que tinc a l’escriptori la foto del Pare Apeles,

una estampa i un detente

i els goigs en llaor de Sant Honorat.

Jo que sempre he estat

un bon tradicionalista

ara m’he enamorat

d’una monja feminista,

oh Forcadéeeees,

casaré gais i bolleres per tu,

oh Forcadéeeees,

diré missa amb pega dolça i vermut,

i lluitarem

pel nostre amor prohibiiiiit,

oh Forcadéeeees.

Jo que escolto tot lo dia per ràdio Ràdio Maria

i no trago ni en pintura els pijos

de Ràdio Estel,

i que em van les casulles de guitarra,

el llatí, les quaranta hores,

i el mes de Sant Josep.

Jo que em sé de pe a pa Syllabus i profecies,

i el catecisme explicat de Claret.

Jo que porto l’oriamendi com a politò del mòbil,

i em faig d’Aigua del Carme el carajillet.

Jo que llegeixo el cigüenya

i em confesso amb el Fortea

i predico molt bé de l’infern.

Jo que sempre he estat

un bon tradicionalista

ara m’he enamorat

d’una monja feminista,

oh Forcadéeeees,

denunciarem de les vacunes els fraus,

oh Forcadéeeees,

llegirem junts el Gonzàlez Faus,

i lluitarem

pel nostre amor prohibiiiiit.